Apamea

 ciutat, ruines, ancient (en), jaciment arqueologic, Lloc d'interés

Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes. Fou la capital de la regió anomenada Apamene.

Fou la ciutat de Pharnake dins l'Imperi Persa i va prendre el nom d'Apamea quan fou possessió de Seleuc I Nicàtor després del 301 aC. Seleuc la va engrandir i fortificar i li va donar el nom de la seva dona Apama, i fou una de les ciutats principals de l'Imperi Selèucida, junt a Antioquia i Selèucia. Fou la seu principal del pretendent selèucida Trifon Diòdot. Després de la batalla de Magnèsia del Sipilos (189 aC) el 188 aC es va signar allí el Tractat de pau d'Apamea entre l'Imperi Selèucida i Roma. En algun moment es va reanomenar Pel·la però el nom no va prevaldre.

El 84 aC va passar a Tigranes II d'Armènia el gran. El 64 aC fou incorporada a Roma dins la província de Síria. El 49 aC durant la revolta de Q.Cecilius Bassus a Síria, els rebels van controlar Apamea per tres anys fins l'arribada de Cassius el 46 aC. D'aquesta època és famós el seu carrer de columnes (de gairebé 2 km de llarg i 37 metres d'ample) que és conegut com Cardo Maximus, amb temples i altres edificis a ambdós costats, avui en ruïnes.

Al segle VI fou teatre de disputes entre bizantins i perses. Al segle VII fou presa pels àrabs sense lluita. Llavors es va dir Famiah.

Formà part dels dominis dels hamdànides d'Alep, i fou ocupada als fatimites pel príncep llatí Tancred, el 1106, quan se li va donar el nom de Femia. El 1149 Nur al-Din la va reconquerir i hi van construir una fortalesa que es va dir Kalaat al-Mudiq. El 1157 fou destruïda per un terratrèmol.