Lonja de la Seda (Valencia)

Spain / Valencia / Valencia / Carrer de la Llotja
 monumento, Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO, edificio catalogado

Ciudades cercanas:
Coordenadas:   39°28'27"N   -0°22'42"E

Comentarios

  • La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic tardà de la ciutat de València, construït entre el 1482 i el 1548. Si hi ha un edifici que simbolitze la puixança i la riquesa del segle d'or valencià (segle XV), aquest és sens dubte la Llotja. És una mostra de l'abast de la revolució comercial durant la Baixa Edat Mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana. Inici de les obres La prosperitat mercantil assolida per la ciutat de València durant el segle XV motivà que el 1469 els Jurats del Consell Municipal decidiren bastir una nova llotja: « Molt bella e magnífica e sumptuosa, que sia honor e ornament d'aquesta insigne Ciutat, e los mercaders de la qual e altres havents voluntat de comerciar, tinguen afectió per exercitar-ne en l’art mercantívol e fer naus, de què en resultarà grandíssim benefici[10] » Per bastir la nova llotja es compraren i enderrocaren vint-i-cinc cases pròximes al mercat. L'encarregat de la construcció, que seria en pedra calcària, fou el prestigiós mestre pedrapiquer gironí Pere Comte, ajudat pel guipuscoà Joan Ivarra. Tanmateix, la primera pedra no es col·locà fins al 1482, i les obres, costejades per la ciutat, no s’iniciaren fins al 1483, com sabem gràcies a la inscripció que hi ha a l’escut de la ciutat i que es troba al cantó dels carrers de Pere Comte i de la Llotja. Les obres havien començat amb els enderrocaments de les cases, l'adequació del vall i les entregues de materials al mestre d'obra de vila Francesc Biulaygua, dels que tenim constància des del 16 de gener de 1483 i d'entrega de pedres per als pedrapiquers el 15 de febrer. El començament oficial de les obres pot considerar-se el 5 de febrer de 1483, i el 14 de març es paguen els primers jornals a Pere Comte i a Joan Yvarra pro salarium eorum et Sue comitive. Al juny de 1483 es decideix pagar ... no a estalls sinó a jornals. En aquesta mateixa data es decideix que el portal principal ... sia principiat a llavorar e les finestres que ab aquell seran contigües e tot el restant de l'enfront sia fet de pedra picada ab artificiós magisteri llavorada ab les imatges e maçoneries e fullatges. A partir d'aquest moment van haver de començar els treballs de picapedreria. L'octubre de 1483 el mestre d'obra de vila Biulaygua acaba els seus treballs en el vall i desapareix de la documentació
  • Elements que la componen L'edifici s'adapta a un solar rectangular. Al sud mira cap a la plaça del Mercat, a l'oest cap al carrer dels Cordellats, al nord cap al carrer de la Llotja, i al l'est cap al carrer de Pere Comte. Davant mateix es troben el Mercat Central i l'església de Sant Joan del Mercat. Vista des de la plaça del Mercat, la part dreta de l’edifici correspon a la llotja pròpiament dita, també coneguda com la Sala de Contractació o el Saló Columnari (1483-1498); a la seua esquerra s’alça la torre central (1483-1498), de tres cossos, emprats per a capella (el cos de baix) i presó (els dos de dalt). Encara més a l’esquerra hi ha el cos de tres plantes del Consolat de Mar, que s’hi afegí posteriorment (1498-1548). El Pati dels Tarongers articula les tres zones de l'edifici, que ocupen més de dos-mil metres quadrats en total. Per bastir la llotja, Pere Comte s'inspirà en la llotja de Palma, feta per Guillem Sagrera el 1448, el qual, al seu torn, s'havia inspirat probablement en l’aula capitular del convent de Sant Domingo de València, de començament del segle XIV. La llotja de València, però, presenta una mida i una ornamentació més gran que la mallorquina. La de València destaca per la riquesa de la decoració flamígera a les finestres, per les portes monumentals amb arcs conopials i per les petites escultures i les 28 gàrgoles, sovint amb escenes satíriques o obscenes. A més, hi ha profusió d'escuts amb els quatre pals del Rei d'Aragó, entre els quals destaquen el de la clau de volta central de la Sala de Contractació i, sobretot, els que es troben als cantons de les places del Mercat i del Doctor Collado, envoltats d'àngels.
Este artículo fue modificado por última vez hace 7 años