Esporles

 Գյուղ  Add category

HISTÒRIA

La història dels actuals esporlerins té el seu inici l'any 1229 quan les tropes catalanes conqueriren la ciutat musulmana de Medina Mayurqa. Després de la conquesta començà el repartiment, Esporles correspongué al cavaller Nuno Sanç, el qual morí sense descendència i el terme municipal passà a la porció reial.

La Batlia d'Esporles estava formada per les valls de Banyalbufar, Superna, Bunyolí i Esporles. La població va anar concentrant-se als voltants de l'església Parroquial ja a finals del S. XIII, on tradicionalent es coneix per Vila Vella.
Esporles compartí una mateixa administració amb el Municipi de Banyalbufar fins a mitjan S XIX, encara que les relacions entre ambdues poblacions per tenir la seu de l'administració suposaren molts problemes al llarg dels segles.
El sistema Municipal estava en mans d'una junta de Prohoms: El Batle Reial, els Jurats, els Consellers i el Clavari.
L'Església, com a qualsevol poble medieval fou molt important, i era en realitat l'aglutinadora de tota la vida municipal. La primera església de la parroquia d’Esporles, citada ja a 1248, fou bàsicament una senzilla construcció, d’estil gòtic primitiu i probablement d’una sola nau. Al segle XVI disposava de tres altars, entre els quals destaca el de la Mare de Déu del Roser i el de Sant Antoni. La segona església fou bastida al segle XVIII –s’inagurà el 1720- i fou promoguda pel rector Joan B. Vanrell. El temple actual, iniciat el 1904 i beneït el 1923, es basà en un projecte de l’arquitecte Gaspar Bennàssar, i respon a línies neogòtiques amb les quals l’arquitecte volia retre un homenatge a la catedral, la Llonja i Santa Eulalia. La Parròquia d'Esporles va tenir tres esglésies sufragànies: Banyalbufar, S'Esgleieta i Establiments.
Els esporlerins participaren tant a la Revolta Forana de 1420 com a les Germanies de 1520, ambdues sublevacions suposaren el saqueig de diverses possessions que estaven en mans de ciutadans.
L'economia bàsica durant tota l'època medieval i moderna fou l'agricultura.
A la segona meitat del sXIX començà a canviar l'Estructura social i econòmica del Poble, a través del sorgiment d'una incipient indústria textil..
La Industria tèxtil d'Esporles es convertí en una indústria capdavantera a l'illa. Va desaparéixer a principis dels anys seixanta.
La incipient industrialització afavorí en gran mesura l'organització del moviment obrer, que provocà la formació de grups republicans primer i del socialisme més tard. L'enfrontament entre conservadors i progressistes a nivell polític es manifestà durant la Segona República i la Guerra Civil. Esporles fou un dels pocs pobles que oposà resistència a l'aixecament contra la República.
Les consecuències de la Guerra repercutiren amb més intensitat en aquest Municipi, donada la importànciaque tenia el moviment obrer.
Amb la restauració de la Democràcia, els partits de Centre-dreta obtengueren majoria l'any 1977; aquest predomini es va mantenir fins les Generals de 1982, en que guanyaren les esquerres. Des d'aquest moment fins 1991, hi ha un clar predomini del PSOE. A partir de les eleccions de 1991 les esquerres es divideixen i es produeix un augment important del vot conservador, fets que han provocat que Jaume Pou Reynés (PP) ocupi la batlia desde 1996.

ETIMOLOGIA

Esporles: del llatí sportulis, que vol dir “senalla”. Sembla que aquest nom es deu a la implantació a la zona d’una artesania de llata de palma, basada en el garballó.
S’Esgleieta: deriva de l’antic diminutiu d’esgleya, que significa “església”.

SITUACIÓ GEOGRÁFICA

El municipi està situat al sector occidental de l’illa i ocupa part del vessant meridional de la Serra de Tramuntana, entre els termes de Valldemossa, Palma, Banyalbufar i Puigpunyent. S’estén al llarg d’una superficie de 35’73 km2. La població arriba a 4372 habitans el 2004, fet pel qual es desprèn una densidat de població de 122,36 hab/km2.
Compta amb els nuclis d'Esporles, s'Esgleieta i les urbanitzacions de Ses Rotgetes i Es Verger.

La Vila situada al fons de la Vall d'Esporles, ocupa una superfície aproximada de 90,4 Km2.
El relleu muntanyós (muntanyes i comellars), conflueixen majoritàriament a la Vall d'Esporles. Té la Cota màxima de 890 m. a l'Oest del terme, al vessant Oriental de la Mola de Planíssia, i la mínima (100m.) a l'extrem est, al torrent d'Esporles, que és el receptor de quasi la totalitat de les aigües superficials del terme.