El Pla de Grau
Spain /
Barcelona /
Malgrat de Mar /
World
/ Spain
/ Barcelona
/ Malgrat de Mar
agriculture (en), invisible
Es una gran espacio agrícola protegido donde se cultiva sobre todo productos de huerta (lechugas, tomates, patatas…). El esfuerzo humano ha sido el que ha logrado adaptar el delta para el cultivo. Los productos cultivados más valorados son la escarola y “el fesol del ganxet” que es una alubia blanca que ha obtenido el sello de Denominación de Origen.
La formació del nostre pla de Grau de Malgrat, va originar-se en el Miocè, època del terciari de fa 23,8 milions a 5,7 milions d’anys, el mar banyà les faldes de la Serralada de Marina, almenys fins a dos o tres-cents metres d’altura. Després, a mitjà Miocè, continuarà lenfonsament de la part nord, fins a trobar un altre accident transversal, la falla de la Tordera.
A mesura que s’anaven dipositant cons de dejecció torrencials, els rius com La Tordera, seguien la plana i foren empesos a poc a poc fins al peu de la Serralada de Marina, on actualment segueixen línia de falla que voreja aquest muntanyam. Més enfora dins el mar, sestén un nivell baix, format per les aportacions quaternàries fluvials. Tots aquests dipòsits moderns, han anat acumulant-se a la desembocadura dels rius fins a construir una planícia pantanosa que va guanyant terrenys a la mar. A Malgrat, va formar aiguamolls i després camps d’arrossars i terres de conreu. La tramuntana va transportar la sorra endins per formar camps i terraplenar els maresmes. (Geografia de Catalunya pag. 121 a 139).
Els científics ens demostren amb els seus estudis que el nostre pla de Grau, el pla de Pineda i la plana de Blanes, és la conseqüència de molts segles d’aportacions de terres del riu Tordera.
Quan es feien els fonaments dels edificis de la Fabrica Boehringer de Malgrat a partir d’un metre, els sediments eren sorra neta.
Com deia en Pepito Mora en un escrit publicat: “en la llunyania dels segles l’aigua del mar arribava al peu de la muntanya del castell i per sota de la serralada de Can Palomeres”.
l Pla de Grau, té un origen molt antic. Els primers pobladors del maresme: Ibers, grecs i romans ja van trobar-lo format. Antigament el Pla, tenia una altre estructura, bosc de pins, (encara en queden uns quants vora de la desembocadura del riu). Algunes vinyes. Uns aiguamolls que van servir per sembrar-hi arròs, (1950). Uns gorgs com el gorg del Rei, vora el molí de la Pedrera, de can Pixota, i dos gorgs més a la zona de la conca, un vora el mar que un dia la sorra va enterrar-lo definitivament. Els trencs de les torderades, netejaven i modificaven la fesomia dels gorgs, ja que el riu sempre té tendència a desembocar pel cantó de Malgrat. També va haver-hi una caserna de Carrabiners, que ara, de les runes han convertit en un restaurant.
El delta del Riu Tordera, actualment és una zona protegida, on hi fan estada temporals moltes especies docells de pas, com: l’ànec, polla d’aigua, becada, fotja, rascló i altres espècies.
El Pla de Grau és ara una zona agrícola important de la comarca, on s’hi cultiva tota classe de verdura com: tomàquets, pebrots, cebes, alls, enciam, patates, mongetes perones, cols, bròquils, pèsols, pastanagues, naps, raves, bledes, espinacs, carbassons, carxofes, albergínies, blat de moro i fesols sastres i del ganxet, que tenen el reconeixement dels millors de la comarca. Antigament s’hi sembrava blat. El moli més a prop era el Molí de la Pedrera situat al voral de la carretera de Blanes. Segons m’han informat, el traçat de la via del tren que entra a Malgrat per vora del mar al pla de Pineda, és degut a que aleshores tot eren pins i a la companyia va costar-li menys diners comprar els terrenys que no tenien gaire valor. Al traspassar Malgrat van decidir creuar en diagonal.
el Pla de Grau, per evitar les torderades a la desembocadura i fer un pont amb més seguretat.
Els pagesos comercialitzen les viandes a través de la Cooperativa Progrés Garbí, situada al mateix pla. Els pagesos han construït hivernacles per produir viandes fora de temporada. La zona està sembrada d’infinitat de pous on l’aigua pot trobar-se a pocs metres de la superfície i ara, cada vegada més, es fa el rec gota a gota i per aspersió. L’aigua encara és bastant bona, doncs el riu baixa amb certa regularitat i no s’extreu aigua amb excés, per proveir el subministrament de Malgrat i els pobles veïns, ja que s’ha posat en marxa una planta potabilitzadora d’aigua de mar, al cantó de Blanes.
Vora la platja hi ha una colla de Càmpings que donen un bon servei al turisme que vol aquest tipus de vacances.
Joan Farré i Rabal
La formació del nostre pla de Grau de Malgrat, va originar-se en el Miocè, època del terciari de fa 23,8 milions a 5,7 milions d’anys, el mar banyà les faldes de la Serralada de Marina, almenys fins a dos o tres-cents metres d’altura. Després, a mitjà Miocè, continuarà lenfonsament de la part nord, fins a trobar un altre accident transversal, la falla de la Tordera.
A mesura que s’anaven dipositant cons de dejecció torrencials, els rius com La Tordera, seguien la plana i foren empesos a poc a poc fins al peu de la Serralada de Marina, on actualment segueixen línia de falla que voreja aquest muntanyam. Més enfora dins el mar, sestén un nivell baix, format per les aportacions quaternàries fluvials. Tots aquests dipòsits moderns, han anat acumulant-se a la desembocadura dels rius fins a construir una planícia pantanosa que va guanyant terrenys a la mar. A Malgrat, va formar aiguamolls i després camps d’arrossars i terres de conreu. La tramuntana va transportar la sorra endins per formar camps i terraplenar els maresmes. (Geografia de Catalunya pag. 121 a 139).
Els científics ens demostren amb els seus estudis que el nostre pla de Grau, el pla de Pineda i la plana de Blanes, és la conseqüència de molts segles d’aportacions de terres del riu Tordera.
Quan es feien els fonaments dels edificis de la Fabrica Boehringer de Malgrat a partir d’un metre, els sediments eren sorra neta.
Com deia en Pepito Mora en un escrit publicat: “en la llunyania dels segles l’aigua del mar arribava al peu de la muntanya del castell i per sota de la serralada de Can Palomeres”.
l Pla de Grau, té un origen molt antic. Els primers pobladors del maresme: Ibers, grecs i romans ja van trobar-lo format. Antigament el Pla, tenia una altre estructura, bosc de pins, (encara en queden uns quants vora de la desembocadura del riu). Algunes vinyes. Uns aiguamolls que van servir per sembrar-hi arròs, (1950). Uns gorgs com el gorg del Rei, vora el molí de la Pedrera, de can Pixota, i dos gorgs més a la zona de la conca, un vora el mar que un dia la sorra va enterrar-lo definitivament. Els trencs de les torderades, netejaven i modificaven la fesomia dels gorgs, ja que el riu sempre té tendència a desembocar pel cantó de Malgrat. També va haver-hi una caserna de Carrabiners, que ara, de les runes han convertit en un restaurant.
El delta del Riu Tordera, actualment és una zona protegida, on hi fan estada temporals moltes especies docells de pas, com: l’ànec, polla d’aigua, becada, fotja, rascló i altres espècies.
El Pla de Grau és ara una zona agrícola important de la comarca, on s’hi cultiva tota classe de verdura com: tomàquets, pebrots, cebes, alls, enciam, patates, mongetes perones, cols, bròquils, pèsols, pastanagues, naps, raves, bledes, espinacs, carbassons, carxofes, albergínies, blat de moro i fesols sastres i del ganxet, que tenen el reconeixement dels millors de la comarca. Antigament s’hi sembrava blat. El moli més a prop era el Molí de la Pedrera situat al voral de la carretera de Blanes. Segons m’han informat, el traçat de la via del tren que entra a Malgrat per vora del mar al pla de Pineda, és degut a que aleshores tot eren pins i a la companyia va costar-li menys diners comprar els terrenys que no tenien gaire valor. Al traspassar Malgrat van decidir creuar en diagonal.
el Pla de Grau, per evitar les torderades a la desembocadura i fer un pont amb més seguretat.
Els pagesos comercialitzen les viandes a través de la Cooperativa Progrés Garbí, situada al mateix pla. Els pagesos han construït hivernacles per produir viandes fora de temporada. La zona està sembrada d’infinitat de pous on l’aigua pot trobar-se a pocs metres de la superfície i ara, cada vegada més, es fa el rec gota a gota i per aspersió. L’aigua encara és bastant bona, doncs el riu baixa amb certa regularitat i no s’extreu aigua amb excés, per proveir el subministrament de Malgrat i els pobles veïns, ja que s’ha posat en marxa una planta potabilitzadora d’aigua de mar, al cantó de Blanes.
Vora la platja hi ha una colla de Càmpings que donen un bon servei al turisme que vol aquest tipus de vacances.
Joan Farré i Rabal
Nearby cities:
Coordenades: 41°39'19"N 2°45'38"E
- Villa Romana de Santa Rita 2.1 kms
- Barcino 57 kms
- 18. Sants (Sants-Montjuïc) 61 kms
- Estació del Prat de Llobregat 67 kms
- La Canonja 145 kms
- Túnel 159 kms
- La Bordeta 177 kms
- Cappont 178 kms
- Pelegrinyó 201 kms
- Catalunya 251 kms
- Platja del Pla de Grau 1.1 kms
- El Delta de la Tordera 1.4 kms
- La Dessalinitzadora de la Tordera 1.5 kms
- El Parque Francesc Macià 1.9 kms
- Platja de Malgrat Centre 2.1 kms
- Poligon industrial Nylstar SA 2.2 kms
- Pla de Pineda 3.2 kms
- Inditex - Tordera 4.8 kms
- Tordera 5.8 kms
- Tordera 7.1 kms