Miralcamp

 Գյուղ  Add category

 Upload a photo

Miralcamp es troba situat a les terres de la plana d'Urgell, en un lloc privilegiat d'aguaitament dalt del turó anomenat la Serra, des d'on es pot divisar tota la plana d'Urgell. Fins a l'actualitat, els coneixements històrics que hi ha de Miralcamp no permeten afirmar, auvi per avui, l'existència de vida o d'un possible poblament en època prehistòrica. Això no implica que aquesta zona hagués estat inèdita o totalment desconeguda pels nostres avantpassats. Les investigacions dutes a terme en els seus indrets immediats evidencien restes materials que ens constaten l'existència d'activitat humana en llocs pròxims, al terme que actualment comprèn Miralcamp. Des del segle VIII, les terres lleidatanes es veieren invaïdes per l'element sarraí. Això formà una mena de franja, terra de ningú, on no hi va haver un procés evolutiu en el conrreu de les terres i la població. Cap al segle XI començà a have-hi una restauració cristiana a les terres entre el riu Segre i la zona de la Segarra. Els comtes i els seus bisbes ajudaren a fer aquesta tasca. A mitjans de la dècada de 1070, el comte Ermengol IV de Gerb assegurà la línia fronterera fins a Agramunt i Barbens, empalmant amb les posicions barceloneses de Cervera i Anglesola. L'empresa militar iniciada cap a l'any 1078 va permetre alliberar tota la ribera del Sió i el Pla d'Urgell, aquest avanç va permeté emprendre la repoblació de la plana d'Urgell en els seus dos sectors: Ribera del Sió i plana de Mascançà, al nord i al sud de la serra d'Almenara. Aquesta activitat organitzadora de nuclis locals es desenvoluparà, sobretot, al llarg del segle XII, després de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV el 1149, i és en aquesta època on trobem la primera notícia documentada de Miralcamp. La primera notícia escrita que tenim es remunta a l'any 1172, el document "Termini antiqui civitatis Ilerde", transcrit en el "Llibre verd petit de la Paeria de Lleida", dóna a conèixer els límits del regne sarraí de Lleida en acabar-se la dominació musulmana. En els confins del Mascançà hi havia: els Arcs, Bellvís, Sidamunt (Sidamon), Miralcamp, Torregrossa i Juneda. A part també trobem Miralcamp vinculat a la casa d'Anglesola des de 1175. Bernat d'Anglesola fa testament dels seus béns abans de partir cap a Tolosa amb l'exèrcit del rei Alfons I el Cast, i deixa a Geralde i al seu marit tot l'impost de sortida de Miralcamp i Golmés: més endavant, el 27 de juliol de 1179, Bernat d'Anglesola torna a fer testament, i deixa en aquest últim al seu fill Pere en feu el cstell de Miralcamp del seu germà Berenguer, el castell de Sidamunt (Sidamon) i també el d'Alcoletge, Mollerussa i Fondarella. Finalment, Bernat d'Anglesola fa el seu definitiu testament l'any 1182 i consta com a senyor dels castells de Miralcamp, Paganell, Golmés, Ventoses, Gerb, Sidamon, Fondarella i Anglesola. El topònim de Miralcamp està molt vinculat a la seva situació privilegiada de vigila respecte la plana d'Urgell i la primera vegada que és mencionat el 1172 surt amb el nom originari de Miralcamp.