Torres de Segre
Spain /
Lleida /
Torres de Segre /
World
/ Spain
/ Lleida
/ Torres de Segre
/ Իսպանիա / / /
Գյուղ
Add category

Malgrat la possibilitat que l'actual casc del poble estigués habitat molt aviat, cap troballa ens ho pot confirmar. Així doncs, hem de cercar la fundació del poble dins l'època àrab, que és quan començà a cofigurar-se el primitiu nucli de l'avui poble de Torres de Segre.
En aquesta època, el terme de Torres pertanyia al de Lleida, i era tan sols una partida rural amb algunes explotacions agrícoles. La granja aïllada dins l'horta lleidatana l'anomenem, encara avui, "torre", a diferència de la resta del Principat. Aquesta particularetat l'hem heretada dels àrabs, els quals, segons Al-Himyari i Al-qazwini, construïen una borch, o torre fortificada, per defensar-se. Aixó fou, sens dubte, el que succeí a Torres.
El document més antic referent a la vila que hem trobat és, fins ara, el de la donació d'unes terres que Guillem de Cervera (primer propietari cristià) féu al monestir de Poblet l'any 1153 (4 anys despès de la conquesta), on s'anomena a la vila com "el lloc anomenat Torres".
Guillem de Cervera, primer senyor cristià de Torres, dòna una peça de terra al monestir de Poblet. És la primera referència documental que tenim de la nostra vila.
Més tard, per la proximitat del riu, li seria agregat el nom d'aquest. Així el trobarem citat com "Torres de la ribera del Segre", "Torres del Segre" i, finalment, "Torres de Segre", el nom que perdura.
La tradició local ens diu que el nom ve d'unes torres que posseien uns religiosos i que utilitzaven per a obligar a pagar els "raiers" que baixaven del Pirineus la fusta riu avall. Aixó, es clar, no és possible ja que, encara que fos cert l'impost, tant els Hospitalers com els Templers no arribaren a Torres fins molt desprès de les dates dels documents que citen els noms. Cal, doncs, acceptar l'origen sarraí del nom de la vila.
En aquesta època, el terme de Torres pertanyia al de Lleida, i era tan sols una partida rural amb algunes explotacions agrícoles. La granja aïllada dins l'horta lleidatana l'anomenem, encara avui, "torre", a diferència de la resta del Principat. Aquesta particularetat l'hem heretada dels àrabs, els quals, segons Al-Himyari i Al-qazwini, construïen una borch, o torre fortificada, per defensar-se. Aixó fou, sens dubte, el que succeí a Torres.
El document més antic referent a la vila que hem trobat és, fins ara, el de la donació d'unes terres que Guillem de Cervera (primer propietari cristià) féu al monestir de Poblet l'any 1153 (4 anys despès de la conquesta), on s'anomena a la vila com "el lloc anomenat Torres".
Guillem de Cervera, primer senyor cristià de Torres, dòna una peça de terra al monestir de Poblet. És la primera referència documental que tenim de la nostra vila.
Més tard, per la proximitat del riu, li seria agregat el nom d'aquest. Així el trobarem citat com "Torres de la ribera del Segre", "Torres del Segre" i, finalment, "Torres de Segre", el nom que perdura.
La tradició local ens diu que el nom ve d'unes torres que posseien uns religiosos i que utilitzaven per a obligar a pagar els "raiers" que baixaven del Pirineus la fusta riu avall. Aixó, es clar, no és possible ja que, encara que fos cert l'impost, tant els Hospitalers com els Templers no arribaren a Torres fins molt desprès de les dates dels documents que citen els noms. Cal, doncs, acceptar l'origen sarraí del nom de la vila.
Nearby cities:
Դիրքացույցները․ 41°31'52"N 0°30'58"E
- Soses 3.3 կմ
- Artesa de Lleida 15 կմ
- Bell-lloc d´Urgell 24 կմ
- Vilanova de la Barca 25 կմ
- Torrelameu 25 կմ
- Bellvís 30 կմ
- Miralcamp 31 կմ
- El Palau d'Anglesola 33 կմ
- Vallfogona de Balaguer 35 կմ
- Ասկո 38 կմ
- Església parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció 0.5 կմ
- Pont de Torres 0.7 կմ
- Església parroquial de la Nativitat de Maria 6.4 կմ
- Església parroquial de Sant Pere 8.8 կմ
- Էլեկտրական ենթակայան 10 կմ
- Էլեկտրական ենթակայան 15 կմ
- Էլեկտրական ենթակայան 15 կմ
- Էլեկտրական ենթակայան 17 կմ
- CEMENTIRI MUNICIPAL DE TORRELAMEU 25 կմ