Edessa (Grècia)

 ciutat, capital city of state/province/region (en)

Edessa (medieval: Vodena, turc: Vodina, otomà: Wodina) és una ciutat de Grècia amb uns 25.000 habitants, al nord del país. És capital de la prefectura de Pel·la a la regió de Macedònia central. El seu nom derivaria de l'il·liri i voldria dir 'ciutat de l'aigua'. El seu nom eslau té el mateix significat. Al llarg de la història ha tingut diferents noms.
Eges (Aegae) fou l'antiga capital del Regne de Macedònia, situada a la via Egnàtia, a la regió que unia les províncies de la costa amb l'alta Macedònia, Lincestis i Pelagònia.

El temènida Perdicas I la va establir com a residència reial, però més tard fou canviada a Pella a la plana marítima vers el segle VI aC i Edessa va romandre com a lloc d'enterrament dels reis. Els reis hi foren enterrats i alguns fins i tot portats d'altres llocs.

El rei Arquelau I de Macedònia (413 aC-399 aC) la va traslladar a Pel·la (Pella), però Eges va romandre la capital cerimonial i els reis la visitaven freqüentment per cerimònies religioses. El seu nom vol dir 'lloc d'aigua'.

A la ciutat, foren enterrats Filip II de Macedònia i tots els altres reis anteriors. Filip hi fou assassinat el 336 aC i Alexandre el Gran proclamat al seu lloc. Únicament Alexandre fou enterrat fora d'Eges. La llegenda ja deia que la dinastia s'acabaria el dia en què el seu rei no fos enterrat a la ciutat.

El selèucida Seleuc I Nicàtor, vers el 290 aC, va decidir de fundar una ciutat a Sira i donar-li el nom d'Edessa, l'antiga capital reial macedònia on també hi havia moltes fonts, i aquest fou l'origen d'Edessa de Síria.

La necròpoli reial fou saquejada en temps de Pirros d'Epir pels seus mercenaris gals, que buscaven tresors. Sota domini romà fou part de la tercera regió. Va emetre moneda des d'August fins a Gordià III (les monedes porten la inscripció Edessaion).

A l'edat mitjana, fou ocupada pels eslaus i va portar el nom de Bodena o Vodena, i també Voden (Воден); fou recuperada per l'emperador Basili II; al final del segle XIV era governada per toparques grecoserbis. Fou finalment conquerida pels otomans, en la campanya d'Evrenos Beg, que va aconseguir la cooperació de l'arcont local Kel Petros, que va trair els seus en una data incerta que, segons les fonts turques, fou entre 1372 i 1374, i al mateix temps que Beroia, mentre que segons les fonts gregues fou el 1380; els bizantins la van recuperar en data desconeguda i la van conservar fins al 1430, quan va tornar a mans dels otomans; en turc es va dir Vodina (i també Edessa) i en aromà Edessa o Vudena i fou part del sandjak de Selanik administrat per arconts locals. Fou descrita per Katib Çelebi. El 1668 la va visitar Evliya Çelebi, que diu que tenia 100 cases, 30 botigues, 10 khans i 7 esglésies ortodoxes.
El 1770 va participar en la revolta d'Orlov inspirada per Rússia. Entre 1798 i 1822 va estar sota domini d'Ali Pasha Tepedelenli, i després va participar en la Guerra de la independència. Els búlgars van reclamar la zona als anys 1860. El 18 d'octubre de 1912, durant la Primera Guerra balcànica fou incorporada a Grècia[1] i el 1913 va canviar el seu nom a Edessa, que conserva actualment. La mesquita musulmana va passar a ser més tard museu arqueològic.