es mercadal (Es Mercadal)

 Subir una foto

Els orígens del poble d'Es Mercadal es remonten a la conquesta de Menorca pel rei Alfons III d'Aragó al 1287. La seva ubicació, al peu del Toro, es correspon amb la tradició europea de les ciutats nascudes a la ruta dels santuaris de culte marià.
Tanmateix, les primeres notícies existents sobre l'assentament de la població al municipi procedeixen de l'historiador romà Plini, que en el segle I ja cita l'existència d'una vila anomenada Saniceram, situada a la costa nord i unida al Toro per una calçada.

Al segle XII, expulsats els musulmans de les seves terres, aquestes es van repartir en propietat entre els vassalls catalans del rei. Un grup de colons procedents de Girona s'assentaren als terrenys situats al peu del Toro i hi aixecaren una capella consagrada al patró de la seva ciutat originària, Sant Narcís.

Completant la nova estructura social nascuda amb la Conquesta, el rei Jaume II estableix, l'any 1301, la celebració setmanal de tres mercats a l'illa, dos dels quals es celebraven a les poblacions principals: Ciutadella i Maó, i un tercer al centre de Menorca, a les immediacions de la nova parròquia de Sant Narcís.

Entorn d'aquest mercat, i a la mateixa capella, es desenvoluparia el primer nucli de població que avui coneixem amb el nom d'Es Mercadal.Tot i que el nom de Pobla del Mercadal - que apareix, en llatí, en alguns textos de l'època com Mecatallus - s'ha atribuït a l'existència d'aquell primer mercat, també és cert que, tant aquest topònim com el de Fornells, existeixen a la geografia de Girona, d'on procedien molts dels colons establerts a la zona.

En un principi, la parròquia de Sant Narcís, que el 1431 adopta l'advocació actualde Sant Martí, depenia administrativament de la de Santa Creu de Lluriac, si bé aquesta desaparegué en pocs anys. El 1455, el terme municipal comptava amb 160 llars, 44 d'elles al voltant de l'església de Sant Martí, i 640 habitants.

En aquest nucli de població tenia la seu la Universitat de la Pobla del Mercadal i Castell de Santa Àgueda, formada per dos jurats i deu consellers, que depenia de la Universitat General amb seu a Ciutadella. La Universitat des Mercadal tenia potestat per decidir sobre els esdeveniments de la vida ciutadana que tenien lloc al terç central del territori menorquí, incloent la major part de l'actual municipi de Ferreries, que se segregà el 1831, i el des Migjorn Gran, que esdevingué municipi autònom l'1 de gener de 1989.