Sant Carles de la Ràpita

 ciutat (24)  Afegeix una categoria

Sant Carles de la Ràpita és un municipi de la comarca del Montsià. Antigament el poble era anomenat la Ràpita dels Alfacs, i a dia d'avui és general anomenar-lo la Ràpita.


Gentilici Rapitenc, rapitenca
Superfície 53,69 km²
Altitud 11 msnm
Població (2010) 15.583 hab.
Densitat 290,24 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 296350 4499500(i) 40° 37′ 16″ N, 0° 35′ 33″ E (mapa)
Organització
Entitats de població 2
Codi territorial 431362
Agermanament Brives-Charensac (França)


Història

La presència humana al terme de Sant Carles de la Ràpita es remunta al paleolític, ja que s'ha trobat una pintura rupestre que representa un bou en posició vertical de color negre, a la cova del Tendo. Aquesta pintura és la més antiga de Catalunya, actualment ja desapareguda.
Els ibers van habitar la zona, als quals s'atribueix la creació de la ciutat ibera anomenada Ibera, que es creu que podria ésser Amposta o la Ràpita. Musulmans i romans foren altres dels que també habitaren la zona. Durant la invasió musulmana es construí al terme rapitenc una ràpita, és a dir, una torre defensiva, i d'ací el nom de la població.
Els cristians conqueriren el territori el 1097 a mans del comte Ramon Berenguer III, i des d'aleshores el territori fou canviant d'amo: el Monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, l'orde de Sant Joan de Jerusalem, Jaume II, les monges Sanjoanistes provinents de Santa Maria de Sixena i, finalment, al segle XVIII es varen convertir en territori públic, quan els treballadors van anar a construir el canal de la Dreta de l'Ebre i s'establiren tot creant una nova població fent honor a Carles III.
Anys més tard es va anar fortificant el port i la Ràpita obrí comerç amb Amèrica.
A la segona meitat del segle XVIII el rei Carles III projectà la construcció d'un gran port al Delta de l'Ebre, i ordenà que al lloc de pescadors de la Ràpita fos construïda una gran ciutat, que en honor seu s'anomenà Sant Carles de la Ràpita. Es construí el canal de navegació d’Amposta als Alfacs, perquè el monarca ambicionava de poder convertir el port dels Alfacs en un dels més importants de la Mediterrània. Malgrat tot, els diferents projectes posats en marxa per la monarquia Borbònica no van acabar de reeixir.
Un altre fet destacat de la història de la Ràpita és el desembarcament de Carles VI (Carles Lluís de Borbó i de Bragança) i Ferran de Borbó i de Bragança per organitzar un cop militar contra la reina espanyola Isabel II. Foren detinguts i se'ls féu renunciar als seus drets.

Economia

El port de Sant Carles de la Ràpita és un dels més importants de Catalunya pel seu volum de captures i el gran nombre de barques que hi ha. Són molt importants les captures de llagostí i de marisc.
El cultiu d'arròs es va introduir a la zona a mitjan segle XIX, i aconseguí la seua màxima producció durant la Primera Guerra Mundial. Encara que l'arròs és el principal cultiu, també es troben explotacions dedicades a olivera i garrofer. Fou també durant el segle XIX quan es va iniciar l'explotació de les salines de la Trinitat per a la producció i exportació de sal.
Sant Carles de la Ràpita és un centre destacat turístic gràcies al contrast entre mar i muntanya, les seues platges i la seua localització a prop del Delta de l'Ebre. Durant el 2011 es construirà el futur Museu del Mar de la Ràpita, adaptant l'edifici de les Casotes, gràcies a una inversió de 500.000 euros a càrrec de l'ajuntament local.