Torre de Cadell

 torre  Afegeix una categoria

 Puja una foto

Aquesta masia fortificada es troba a l’est de la carretera local que enllaça Bellver amb Bor, dins l’agregat de Beders, força disseminat. És una construcció senyorial, tot i que modificada i amb alguna reconstrucció poc encertada.

Es tracta d’un edifici de planta quadrada, possiblement del segle XVI, amb dos pisos d’alçada i torretes de defensa als quatre angles de la casa, que té annexa una capella dedicada a santa Anna. Els últims senyors de la Torre de Cadell van ser els Cahors.

És també un lloc llegendari (vegeu l’apartat de llegendes), però sobretot històric, ja que va ser una de les seus principals de la nissaga dels Cadell, cèlebres durant el barroc pels seus actes de bandolerisme i per estar enfrontats als Banyuls, de Nyer (Conflent), també senyors bandolers. Les lluites entre uns i altres van donar lloc a les dues faccions de bandolers —però també polítiques— a la Catalunya d’aquella època, els cadells i els nyerros, que van arribar a actuar en les guerres senyorials de l’Aragó.

El personatge més emblemàtic d’aquesta nissaga fou Joan (també Joanot o Jonot) Cadell i Solanell, senyor d’Arsèguel, on tenia el castell, i propietari d’un orri a Arànser. Enemistat amb els Àustries —sobretot amb Felip II— i amb l’amistat, sembla ser, d’Enric IV de Foix —que esdevingué rei de França, pare de Lluís XIII i avi de Lluís IV—, disposava d’una bona colla de bandolers al seu servei que controlava tot l’eix des de la vall de Querol fins al pla de Lleida. Alguns d’aquests bandolers van arribar a ser famosos en el seu moment, com el Minyó de Montellà, el Minyó del Capcir, els germans Garreta, VincençTasquer, Perot Millet, Joan Masfarner (a) Barrabam o l’Hereu Ingla i molts més, tots gitats de pau i de treva. Joan Cadell també va ser cap de la sotsvegueria del Baridà, la capital de la qual era llavors al mateix Bellver. Com a sotsveguer, Joan Cadell també fou batlle de Bellver.

Per ampliar dades sobre el bandolerisme a la Cerdanya podeu consultar, a més de les obres clàssiques de Joan Reglà o Núria Sales, entre d’altres, el CD-ROM de la Cerdanya o la novel·la històrica Els fills de la terra, de Manel Figuera (vegeu l’apartat d’escriptors de Bellver, dins el de la Biblioteca Municipal), basada en fets reals a la vegueria de Cerdanya al final del segle XVI.

A Bellver hi ha una altra casa senyorial interessant, cal Pons (Coborriu), de majors dimensions que la Torre de Cadell però sense les típiques estructures defensives. La família Pons ha estat des de molts anys enrere estretament vinculada a Bellver. Propietària d’una devesa a l’Ingla, l’Ajuntament la hi va comprar l’any 2000, per la qual cosa l’ampli terreny que abasta va passar a ser comunal. Un curiós monument de l’escultor Ernest Altés (un monòlit calcari travessat per una anella) commemora aquest fet.

www.bellver.org/turisme/cases.htm