Porrera

 pueblo  Añadir una categoría

Originàriament, formà part del territori de Siurana fins al 1170, que passà a Albert de Castellvell, el qual el donà, l'any 1171, al Priorat de Sant Vicenç de Garraf, exceptuant de la donació les mines de plom, estany i ferro.

El 1180, Alfons I donà la vall a Pere de Déu, junt amb les mines d'argent. Això provocà un conflicte amb el Priorat de Garraf, el qual otorgà carta de poblament el 1201. Aquest contenciós es resolgué a favor d'aquest darrer l'any 1203. El 1263, el Priorat de Garraf cedí el territori a Escaladei. La pertinença a la Cartoixa també fou conflictiva, ja que els porrerencs, davant de l'exigència excessiva de delmes, es rebel.laren i sabotejaren les propietats dels cartoixans.

Davant d'aquesta tensa relació, no és estrany que gran part del porrerencs participessin, l'any 1835, en l'incendi i en el saqueig de la Cartoixa.

Durant el s. XIII, la vila estava ben fortificada: tenia castell i muralles.

El 1462 la Generalitat demanà homes al poble per anar a combatre contra les tropes del rei. Durant la guerra de Successió, el poble optà pels austriacistes que, a les acaballes de la guerra, infligiren vora Porrera una important derrota als borbònics. Diversos homes del poble seguiren després el Carrasclet en la seva activitat guerrillera de resistència. El 1718, possiblement en part per aquest motiu, l'Audiència féu esventrar la muralla, juntament amb el castell. Durant la guerra napoleònica, els francesos derrotaren el somentent i després ocuparen i saquejaren la vila. Això provocà una nova embranzida de la guerrilla que aconsegueix derrotar-los l'any 1811.

Durant el vuit-cents, la vila fou en tot moment liberal. Un dels episodis més coneguts de la seva història fou l'ocorregut l'any 1822, en ple Trienni Liberal, quan diversos pobles de la rodalia s'aixecaren en protesta per la mala situació econòmica del país. La milícia de Porrera sortí en defensa de la Constitució i es va enfrontar als sublevats, però en absència de la milícia uns 1.500 homes dels pobles revoltats entraren a la vila i incendiaren totes les cases. Arran d'això, les Corts Generals declararen Porrera, vila "eminentemente constitucional" i els seus defensors "beneméritos de la Patria".

La seva història dóna raó a les paraules que se li aplicaven a principis del segle passat quan era coneguda com "población más revoltosa que ninguna otra en Cataluña" però la seva història ens ensenya també que ha estat, des de sempre, un poble compromès amb tot allò que significa llibertat.