Soses

 pueblo  Añadir una categoría

 Subir una foto

La població de Soses és d'origen islàmic i segons Pita Mercè, les ruïnes i restes de muralla que dominen el nucli antic de Soses corresponen a l'antiga fortalesa àrab. El 1120 Soses i el seu castell foren un dels llocs que Avifelelel atorgà a Ramon Berenguer III en virtut dels pactes que feren. Quan Ermengol VI d'Urgell travessà la Noguera Ribagorçana per a la conquesta del Segrià (1145), abans del setge de Lleida per Ramon Berenguer IV (1149), Soses caigué en poder seu i per això Ermengol VII donà el 1175 a dos repobladors del lloc, Pere i B. De Soses, unes cases a la parròquia de Sant Llorenç de Lleida. El lloc apareix amb el nom de Sosas a l'Ordinatio del bisbe Guillem Pere (1168), amb habitants sarraïns i cristians, formant part, amb Montagut, de la prepositoria d'Alcarràs. Dins el mateix segle XII alguns senyors de la conquesta i ciutadans de Lleida tenien al terme de Soses honors i propietats, com Galceran de Pinós, que el 1148 tenia dues sorts de terra "in termino castri de Soses", vora Remolins, que cedí a Santes Creus. El 1223 Jaume I confirmà a la seva germanastra Constança -entre altres- la possessió del castell de Soses. La població es beneficià aviat dels regs derivats de la sèquia de Pinyana puix que Lleida estenguè (1213) el seu cabal fins a Remolins i Soses (hi ha un acord del 1344 del consell general de la Paeria de no donar aigua a Alcarràs, Vilanova de Remolins i Soses si no pagaven un censal de 700 sous jaquesos). Els regants de Soses pagaven el 1418 a la Prohomenia de Segrià 100 lliures anuals pels seus drets i hi hagué problemes més endavant. En la guerra contra Joan II, Mateu de Montcada s'apoderà de Soses, feu dels canonges, i de Gebut, fet que motivà la seva excomunió per part dels canonges i que el patronat de la capella de Sant Pere de la Seu de Lleida passés al seu pare Llorenç de Montcada, del bàndol de la Generalitat. El 1471 el lloc tornà a la canongia per conveni amb el mateix Mateu de Montcada, el qual creà a Soses el benefici de Santa Maria. Des d'aleshores la universitat de Soses no deixà mai de pagar els drets a la Comunitat de Regants de la Prohomenia de Segrià i des del 1794 formà part de la Junta del Sequiatge. Continuà a les mans del Capítol de Lleida i contribuí a les obres i les millores de la Seu, a les despeses de la guerra en els conflictes bèl.lics i a armar el sometent contra el bandolerisme.