Bellreguard
Spain /
Valencia /
Real de Gandia /
World
/ Spain
/ Valencia
/ Real de Gandia
/ Իսպանիա / / Valencia /
Գյուղ
Add category
Bellreguard és d'origen islàmic, el nom de la població en eixa època era Sotaia. El 1486, al segle XV, Bellreguard fou adquirida pel Duc de Gandia Pere Lluís de Borja. És en aquesta escriptura quan apareix per primer cop el nom de Bellreguard substituint el de Sotaia. Hi va intervenir com a procurador del Duc de Gandia, l'escriptor i mestre en teologia Joan Roiç de Corella.
El primer temple de Bellreguard el construiren els ducs de Gandia com a parròquia de moriscos l'any 1534 baix l'advocació de Sant Miquel Arcàngel, el patró del poble. Eclesiàsticament parlant, Bellreguard era una rectoria de moriscos depenent de la de Santa Maria de Gandia. Es va independitzar definitivament de la de Gandia l'any 1574, baix el pontificat de Sant Joan de Ribera. L'església fou derruïda durant la Guerra Civil espanyola i reconstruïda posteriorment amb donacions dels feligresos.
La població, fonamentalment morisca, es va veure molt afectada amb motiu de la seua expulsió l'any 1609. De 165 famílies sols se'n van quedar quatre de cristians vells, i deixaren les cases buides i els camps abandonats. Arribaren llavors nous repobladors des de Catalunya i Mallorca, no obstant això, es van necessitar 50 anys per a recuperar el 30 % de la població.
Des d'aleshores fins a hui la població ha anat creixent progressivament, amb excepció del període comprés entre el 1900 i el 1920, fins a aconseguir els 3826 habitants en 2003.
El conreu de la canya de sucre durant els segles XVI i XVII, i el de la mora i la vinya en els dos segles successius, van conformar la base de l'economia. Hui en dia, el conreu de la taronja és la font principal de l'economia, al mateix temps va creixent la petita indústria i el sector serveis gràcies als beneficis que reporta el turisme.
El primer temple de Bellreguard el construiren els ducs de Gandia com a parròquia de moriscos l'any 1534 baix l'advocació de Sant Miquel Arcàngel, el patró del poble. Eclesiàsticament parlant, Bellreguard era una rectoria de moriscos depenent de la de Santa Maria de Gandia. Es va independitzar definitivament de la de Gandia l'any 1574, baix el pontificat de Sant Joan de Ribera. L'església fou derruïda durant la Guerra Civil espanyola i reconstruïda posteriorment amb donacions dels feligresos.
La població, fonamentalment morisca, es va veure molt afectada amb motiu de la seua expulsió l'any 1609. De 165 famílies sols se'n van quedar quatre de cristians vells, i deixaren les cases buides i els camps abandonats. Arribaren llavors nous repobladors des de Catalunya i Mallorca, no obstant això, es van necessitar 50 anys per a recuperar el 30 % de la població.
Des d'aleshores fins a hui la població ha anat creixent progressivament, amb excepció del període comprés entre el 1900 i el 1920, fins a aconseguir els 3826 habitants en 2003.
El conreu de la canya de sucre durant els segles XVI i XVII, i el de la mora i la vinya en els dos segles successius, van conformar la base de l'economia. Hui en dia, el conreu de la taronja és la font principal de l'economia, al mateix temps va creixent la petita indústria i el sector serveis gràcies als beneficis que reporta el turisme.
Nearby cities:
Դիրքացույցները․ 38°56'57"N -0°9'47"E
- Alqueria de la Condesa 1.1 կմ
- Rafelcofer 1.6 կմ
- Piles 2.1 կմ
- Llutxent 17 կմ
- Cuatretonda 21 կմ
- Benigánim 25 կմ
- L´Olleria 35 կմ
- Navarrés 50 կմ
- Vilamarxant 80 կմ
- Titaguas 130 կմ
- Iglesia de Bellreguard 0.6 կմ
- Iglesia Parroquial 1.5 կմ
- castell 5.1 կմ
- Iglesia de la Asuncion 13 կմ