Móra d’Ebre
Spain /
Tarragona /
Garcia /
World
/ Spain
/ Tarragona
/ Garcia
Món / Espanya / / Tarragona /
Poble
Afegeix una categoria
Móra d’Ebre es troba situada a la riba dreta de l’Ebre, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes, al centre de l’anomenada cubeta de Móra. La vila és la capital de la comarca de la Ribera d’Ebre i s’estén al llarg de 48 km2, on viuen més de 6.000 persones. S’arriba a Móra d’Ebre a través de la N-420 , la C-12 i la T-324.
El poblament més antic del municipi, documentat fins ara, es remunta 6.000 anys enrere i es situa en el temps del neolític, concretament en la cultura dels sepulcres de fossa, documentada pel doctor Bosch Gimpera, en una inhumació localitzada durant les obres de construcció del pont de les arcades. La presència de la cultura ibèrica s’ha localitzat a la població en les restes trobades al voltant del calvari. La romanització encara conserva vestigis a la vila romana dels Emportells, situada a prop del riu, al camí de les Sénies, on limiten els termes municipals de Móra d’Ebre i Benissanet. Els àrabs deixaren una forta empremta en la vida local: explotacions agràries (Sovarrec), indústria bladera (molins de nau), artesania de la terrissa... sense oblidar el castell, que formava part de la línia defensiva de l’Ebre. La reconquesta d’aquest tingué lloc el 1153 de la mà del compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Durant l’edat mitjana, la vila va formar part de l’anomenada Baronia d’Entença, qui protagonitzà una significativa lluita contra els templers de Miravet i Ascó, els quals dominaven la riba dreta del riu. Aquesta lluita causà greus danys a la comarca, com també ho varen fer les guerres posteriors: la dels Segadors, la de Successió, la del Francès, les carlistes i la Guerra Civil espanyola. Altres esdeveniments crucials que afectaren l’esdevenidor de Móra i la seva comarca foren l’expulsió dels moriscos, l’any 1610, i la segregació dels Masos de Móra, l’any 1830.
El poblament més antic del municipi, documentat fins ara, es remunta 6.000 anys enrere i es situa en el temps del neolític, concretament en la cultura dels sepulcres de fossa, documentada pel doctor Bosch Gimpera, en una inhumació localitzada durant les obres de construcció del pont de les arcades. La presència de la cultura ibèrica s’ha localitzat a la població en les restes trobades al voltant del calvari. La romanització encara conserva vestigis a la vila romana dels Emportells, situada a prop del riu, al camí de les Sénies, on limiten els termes municipals de Móra d’Ebre i Benissanet. Els àrabs deixaren una forta empremta en la vida local: explotacions agràries (Sovarrec), indústria bladera (molins de nau), artesania de la terrissa... sense oblidar el castell, que formava part de la línia defensiva de l’Ebre. La reconquesta d’aquest tingué lloc el 1153 de la mà del compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Durant l’edat mitjana, la vila va formar part de l’anomenada Baronia d’Entença, qui protagonitzà una significativa lluita contra els templers de Miravet i Ascó, els quals dominaven la riba dreta del riu. Aquesta lluita causà greus danys a la comarca, com també ho varen fer les guerres posteriors: la dels Segadors, la de Successió, la del Francès, les carlistes i la Guerra Civil espanyola. Altres esdeveniments crucials que afectaren l’esdevenidor de Móra i la seva comarca foren l’expulsió dels moriscos, l’any 1610, i la segregació dels Masos de Móra, l’any 1830.
Article de Wikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Móra_d'Ebre
Nearby cities:
Coordenades: 41°5'13"N 0°38'19"E
- Flix 19 kms
- Riudecanyes 26 kms
- Botarell 29 kms
- El Pla de Santa Maria 63 kms
- Alcoletge 64 kms
- Bellpuig 68 kms
- Linyola 73 kms
- Alguaire 73 kms
- Anglesola 74 kms
- Almenar 80 kms
- Cementiri de Mora d´Ebre 0.9 kms
- Estació de Móra la Nova 2.7 kms
- Circuit de Mora d'Ebre 4.3 kms
- Camp de futbol 5.2 kms
- Cementeri 6.1 kms
- El castell 12 kms
- Camp de futbol 13 kms
- Cementiri d'Ascó 13 kms
- Central nuclear d'Ascó 14 kms
- Cementiri de Flix 18 kms