Barri de Torreforta (Таррагона)

 Puja una foto

El barri està acotat actualment per dues carreteres nacionals: al nord la N-420 en direcció a Reus o al centre de Tarragona si es va en sentit contrari, i al sud la N-340 en direcció a València.
A l'est el rierol Clar serveix de divisòria amb els barris de Parc Riu-Clar, Riu-Clar i Icomar i a l'oest es situen els barris de la Granja, Campclar i el Pilar els quals, juntament amb els barris de "Los Naranjos" i l'eixample, formen part del perímetre del barri de Torreforta.
Pel que fa al naixement del barri cal anar fins a 1926, quan un tarragoní, Adolfo Bertran, va visitar la Torre Forta reconvertida en masia per parlar amb el propietari. La terra estava malmesa, però estava decidit a comprar-li la finca amb la idea de construir-hi una barriada pels obrers de la CAMPSA i els ferroviaris, els obrers de la fàbrica de briquetes de carbó, entre d'altres. Una idea que encara trigarà a fer-se realitat. La masia, abandonada pels seus propietaris i després de servir de refugi a algunes famílies durant la Guerra Civil, es va posar a la venda en plena postguerra. L'any 1940 un ple municipal va acceptar la proposta de la Junta Municipal Agrícola de denominar l'extensa propietat, on encara es conservava la antiga fortificació, amb el topònim de Torreforta. Adolfo Bertran no va parar fins que va aconseguir dos socis: José Pelegrí i Domingo Grisé, amb qui va compartir el seu projecte d'edificar habitatges socials a baix cost.
A finals de 1941, la finca era seva. Va fer córrer la seva idea de crear una barriada però ningú li feia cas. Va arribar a oferir a un obrer portuari, Pablo Plana, regalar-li un terreny amb la condició de que la treballés però, a canvi, no la podia vendre. La primera parcel·la però, la va vendre per 600 pts. a Domingo Barberà Solá. Cinc anys després, els tres socis encara no havien aconseguit interessar a les autoritats ni a cap entitat ni a les administracions per a recolzar el seu projecte de barri. La raó sempre era la mateixa: estava massa lluny del centre de Tarragona.
Els tres quilòmetres que la separaven de la ciutat amb el Francolí pel mig semblaven un gran inconvenient. Adolfo Bertran, per mirar de tirar endavant el seu projecte, va oferir 30.000 metres quadrats de terreny a l'"Instituto Social de la Vivienda" a canvi d'ajut, però no ho van acceptar. Quatre anys més tard, un vocal del Consell Sindical va fer la proposta a aquest organisme, que finalment va acceptar. Se li van cedir els 30.000 m2 a 10 cèntims el pam per a construir-hi 75 cases en el que seria el nucli del barri actual.