Cap de Creus

 cap (geografia)  Afegeix una categoria

El cap de Creus és un cap del litoral de l'Alt Empordà (Catalunya), situat a l'extrem N de la Costa Brava, al final d'una petita península que s'endinsa a la mar Mediterrània entre el golf de Roses i el golf del Lleó, del qual constitueix el límit meridional. Aquest cap és el punt més oriental de la península Ibèrica.

L'àrea del cap pertany al terme municipal de Cadaqués i forma part del Parc Natural del Cap de Creus.

A la contrada, és conegut també com a cap del Diable, i els sectors N i S de mar que el cap separa, com a mar d'Amunt i mar d'Avall, respectivament.

Sobre el promontori més pròxim a la punta, a 87 m sobre el nivell del mar, hi ha un far, el senyal lumínic del qual arriba a una distància de 34 milles nàutiques.

És un promontori abrupte i rocós, de 672 m de altitud, que s'alça sobre la Mediterrània formant una petita península de caràcter muntanyós, tallada per nombroses entalladures, a forma de petites cales, orientades en funció de l'estructura de la pissarra. Des d'un punt de vista geològic i morfològic, forma part dels estreps dels Pirineus orientals, que s'enfonsen dintre del mar pel massís del cap de Creus. Sobre terrenys granítics i d'estructura laminar de l'ordovicià (paleozoic).

Està influenciat per les onades, provocades fonamentalment per la tramuntana , nom que rep un vent fred que bufa del nord i nord-oest, i pels vents de llevant. En aquesta àrea es registren unes precipitacions anuals que van entre els 500 i 800 mm; es tracta, per tant, d'un clima mediterrani humit, caracteritzat per la suavitat tèrmica i unes precipitacions moderades.

Presenta una vegetació dominant de matolls i formacions arbustives.

Península al nord de la Costa Brava que reposa sobre nivells geològics de més de 450 milions d’ anys i que des del 1984 és considerada espai natural protegit amb la categoria de parc natural.

Avarca els municipis: El Port de la Selva, La Selva de Mar, Llançà, Cadaqués, Palau-saverdera, Pau, Roses i Vilajuïga. Forma un litoral extremadament abrupte, d’aigües profundes, amb abundants illots, altíssims penya-segats, escollís de roques descarnades per l´ erosió i els vents, prats i boscos a l’ interior, i amagades cales d’aigües transparents, sovint només accessibles des del mar. Com a punt més oriental de la península Ibérica, es un punt important de flux d’aus migratòries.

Destaca especialment la singularitat d'algunes roques associades a formes d’animals, que, amb el pas del temps, han arribat a ser mítiques; es el cas de l’àguila de Tudela i el lleó del Cap Gros, o el de la roca de l’ illa de Culleró, situada davant la cala del mateix nombre i en la qual sembla que Salvador Dalí s’hi va inspirar per crear l’obra El gran masturbador.