Catedral de Sant Bavó (Gant)

 catedral, edifici protegit, esglèsia catolica, 10th century construction (en)

La catedral de Sant Bavó (en neerlandès Sint-Baasfkathedraal) és la catedral catòlica de la ciutat flamenca de Gant. És un edifici originari del segle X, ampliat en estil gòtic al segle XIII. Està consagrada a sant Bavó de Gant, que abans de la seva conversió per sant Amand, s'anomenava Allowyn.
La més antiga menció d'aquesta catedral del comtat de Flandes es remunta al segle X. Transmarius, bisbe de Tournai i de Noyon, va fer crear en aquest indret una capella que portava llavors el nom d'església de Saint-Jean. Al segle XIII, l'església va ser renovada i ampliada; s'hi va afegir una església a sobre i capelles laterals; esdevingué cripta l'església originària. El cor va ser completat amb una volta en fusta i es va afegir una torre oest a l'edifici gòtic. El 1543, es va posar a l'església una fletxa. La catedral de Sant Bavó porta aquest nom des de 1540. En aquella època, Carles I, nascut a Gant, va prendre una sèrie de mesures repressives a la ciutat que s'havia rebel·lat contra l'impost de guerra aixecat per l'emperador. Entre aquestes mesures estava prevista la construcció d'una ciutadella per tal de vigilar la ciutat: aquests treballs van ser confiats a Adrien de Croy.

Va escollir l'emplaçament de l'abadia de Sant Bavó, que va arrasar en gran part malgrat les vanes súpliques dels frares. El capítol va ser llavors traslladat a l'església de Saint-Jean, que va ser rebatejada amb l'advocació de sant Bavó.

No va ser fins al 1559 que l'església va ser escollida pel papa com a església episcopal de Gant i es va convertir en catedral.

El 1566, els iconoclastes van destruir les vidrieres ofertes per Carles I, Maria d'Habsburg i Felip II.

Dos incendis successius van destruir la fletxa, així com una part de l'edifici, el 1628 i 1640.