Poliojni

 temple, jaciment arqueologic, neolithic age (en), Lloc d'interés

Poliojni (en grec, Πολιόχνη) és un jaciment arqueològic de l'est de l'illa de Lemnos (Grècia). Les excavacions en aquest lloc les feu l'Escola Italiana d'Atenes entre 1930 i 1936 sota la direcció d'Alessandro della Seta; després, entre 1951 i 1961, sota Luigi Bernabo Brea i entre 1986 i 1997, foren coordinades per Santo Tiné. Estigué habitat des del V mil·lenni fins a finals del II mil·lenni ae. Algunes condicions que afavoriren l'assentament foren l'existència d'un port segur, l'abundància d'aigua, la presència d'una àrea apta per al cultiu i la posició estratègica per al comerç. Es trobava enfront de l'assentament de Troia a Anatòlia.
Durant l'edat del bronze el llogaret s'anà desenvolupant fins a arribar a 1.500 habitants. Pel seu desenvolupament en aquest període es considera la ciutat més antiga d'Europa. Durant el seu auge s'hi construïren murs de fortificació, edificis públics, mansions, cases més petites, pous, canalitzacions d'aigua i camins pavimentats. A més, a l'anomenada habitació 643 es trobà un important tresor de joies que s'ha datat del 2500 ae i que té similituds amb el «tresor de Príam» de Troia. Entre el 2400 i el 2100 ae tingué un declivi fins que un gran terratrèmol del 2100 ae en provocà la destrucció, i un abandó gairebé total de l'assentament.