Cementeri general de València (València)
Spain /
Valencia /
Benetusser /
València
World
/ Spain
/ Valencia
/ Benetusser
Món / Espanya / / València /
Cementiri
Afegeix una categoria
![](https://wikimapia.org/img/wm-team-userpic.png)
Nasqué rere la prohibició de situar dins el nucli urbà els cementeris de cada parròquia. Fou projectat per l'arquitecte municipal C. de Sales. Les obres s'iniciaren l'any 1805 i fou inaugurat el 1807. Inicialment era un rectangle de vora 3.200 metres quadrats, emmurallat, amb una capella central i un accés situats a la testera. A partir de 1808 s'hi comencen a bastir nínxols. El primer panteó és de 1851 per a Virgínia Dotrés i ben aviat fou quelcom de general entre les famílies benestants fins al punt que és un dels cementeris amb més panteons.
El 1876 s'aprova el primer projecte per a eixamplar-lo. La primera ampliació n'augmentà la profunditat del rectangle incial de manera que la capella en restà exenta gairebé al bell mig. Cap al 1880 s'aprovaren les condicions per construir-hi nínxols nous i pòrtics. És aleshores que es decidí de fer-hi un rectangle nou, adosat al primer, dit dels "pòrtics" o "pati de les columnes", ja que el formen 170 columnes dòriques i es considera la darrera obra de l'etapa neoclàssica del cap i casal. El 1886 s'alçà la sala d'espera i ja al segle XX (1907) el pati de les palmeres. Les ampliacions successives al llarg d'aquest segle hi bastiran construccions per posar-hi nínxols.
Quant als mausoleus més interessants destaquen els dels arquitectes A. Martorell Trilles (família Maestre Bosarte), J.M. Cortina (Família Pujol Sarthou, Oyanguren, Martínez Boronat, Krausser, Monterde, Paqcual), Vicent Rodríguez (Família Galindo), L. Matoses Rico (Marqués de Sotelo), J. Rieta Síster (Tomba del Baró de San Petrillo), i E. Rieta López (panteó de Josep i Pepino Benlliure). Al cementeri hi ha la tomba de V. Blasco Ibáñez, obra de Marià Benlliure, que féu també les escultures del panteró familiar dels Moròder.
El 1876 s'aprova el primer projecte per a eixamplar-lo. La primera ampliació n'augmentà la profunditat del rectangle incial de manera que la capella en restà exenta gairebé al bell mig. Cap al 1880 s'aprovaren les condicions per construir-hi nínxols nous i pòrtics. És aleshores que es decidí de fer-hi un rectangle nou, adosat al primer, dit dels "pòrtics" o "pati de les columnes", ja que el formen 170 columnes dòriques i es considera la darrera obra de l'etapa neoclàssica del cap i casal. El 1886 s'alçà la sala d'espera i ja al segle XX (1907) el pati de les palmeres. Les ampliacions successives al llarg d'aquest segle hi bastiran construccions per posar-hi nínxols.
Quant als mausoleus més interessants destaquen els dels arquitectes A. Martorell Trilles (família Maestre Bosarte), J.M. Cortina (Família Pujol Sarthou, Oyanguren, Martínez Boronat, Krausser, Monterde, Paqcual), Vicent Rodríguez (Família Galindo), L. Matoses Rico (Marqués de Sotelo), J. Rieta Síster (Tomba del Baró de San Petrillo), i E. Rieta López (panteó de Josep i Pepino Benlliure). Al cementeri hi ha la tomba de V. Blasco Ibáñez, obra de Marià Benlliure, que féu també les escultures del panteró familiar dels Moròder.
Nearby cities:
Coordenades: 39°26'53"N -0°23'56"E
- Cementeri de Sagunt 27 kms
- Cementeri 43 kms
- Cementeri 45 kms
- Cementeri 48 kms
- Cementeri 57 kms
- Cementeri 58 kms
- Cementeri Municipal 61 kms
- Cementeri Municipal 63 kms
- Cementeri nou de Castelló 68 kms
- Cementeri de Sant Josep 68 kms
- Parc de la Rambleta 0.5 kms
- Barri de Sant Isidre 0.7 kms
- Plaça d'Enric Granados 1.5 kms
- C.C. Gran Turia 2.2 kms
- Plaça Miquel Adlert Noguerol 2.5 kms
- Plaça de l´Alqueria Nova 2.7 kms
- Soternes 2.8 kms
- Llit antic del riu Túria 3 kms
- Pont de l´A-3 sobre el Riu Túria 3.1 kms
- Polígon Industrial Verge de la Salut 3.6 kms