Illa de Buda

 illa, area protegida/ parc natural

L'illa de Buda és una illa maritimofluvial situada a l'extrem oriental del delta de l'Ebre, pertanyent al municipi de Sant Jaume d'Enveja, al Montsià. Amb 1.231 ha i uns 6 km de longitud, és l'illa més gran de Catalunya.

És d'origen al·luvial, ja que s'ha format pels sediments que deixa l'Ebre just abans de la seva desembocadura. De forma de triangle invertit amb el vèrtex al sud, l'illa està voltada pels dos braços del riu, el principal (la gola de Llevant) al nord, que la separa de l'illa de Sant Antoni, i el secundari (la gola de Migjorn) a l'oest; el costat est, amb la platja de Buda, està banyat per la Mediterrània i culmina a l'extrem oriental al cap de Tortosa, prop del qual s'aixecava el far de Buda.

Al seu interior es troben les llacunes del Calaix Gran (o de Dalt) i el Calaix de Mar (o de Baix), que són l'hàbitat d'un bon nombre d'espècies d'ocells.

Va arribar a tenir uns 200 habitants durant la dècada del 1950, quan una quarantena de famílies s'hi van instal·lar per conrear-hi arròs i hi van construir les seves cases, una escola i una capella. Van organitzar fins i tot unes festes majors i van crear un equip de futbol. Actualment, però, tot i que s'hi continua conreant arròs, a Buda només hi queden dos matrimonis grans. Situada dins el Parc Natural del Delta, per accedir-hi cal una autorització expressa.